Llibertat

...(...)Bé, de fet no es gaire clar per què en un món millor els productes més genials han d'aportar els beneficis més escandalosos a un nombre molt reduït d'habitants d'aquest món millor. Potser val la pena fer un pas enrere i mirar amb perspectiva per veure  que arribar a tenir el teu propi iPod és precisament el que fa que el món sigui millor.  I això és el que trobo d'estimulant en el Partit Republicà. Deixen que l'individu decideixi com ha de ser aquest món millor. És el partit de la llibertat, oi?(...)

L'excursió i d'altres maremàgnums

Venint d'una família que considerava els llibres com un ingredient essencial de la vida, com l'aire, el menjar i l'aigua, sempre em causa consternació de comprovar que poc que llegeix, o ha llegit, la persona corrent. Trobo insòlit que els dictadors del món sempre s'hagin mirat els llibres amb recel, car els llibres, considero jo, proporcionen una miríade d'amics i de mestres.
(...)-¿I per què et mossega?
-Diu que tinc buone guste- va dir, amb aire solemne.
-Bé, ¿ ino és una bona cosa, això?
-No. Fare mal-puntualitzà-. A voltes tinc por que em mosseca una vena i em mori dessagnat.(...)

Vive como puedas

"Una vez leí que el cerebro humano sólo es capaz de memorizar el diez por ciento de lo que lee, aunque no estoy muy seguro de lo que digo porque sólo recuerdo el diez por ciento de esa lectura. Tal vez por eso necesito escribir un diario. Porque si el cerebro humano sólo recuerda el diez por ciento de lo que lee, no quiero pensar cuál es el porcentaje que recuerda de lo que vive"
(...)¿Por qué razón no soy feliz si tengo todo lo necesario para serlo? Porque no lo tienes. ¿Y por qué no lo tengo? Porque cada ser humano tiene necesidades diferentes. ¿Y entonces para qué perder el tiempo en esta gilipollez? Pues para averiguar cuáles son tus verdaderas necesidades y hacer todo lo posible por satisfacerlas. ¿Para qué? Para que seas feliz."

El mapa i el territori. Michel Houellebecq

"Pel que havia pogut observar, l'existència dels homes s'organitzava entorn del treball, que ocupava la major part de la vida, i es realitzava en organitzacions de dimensió variable. En acabar els anys d'activitat laboral, s'obria un període més breu, marcat pel desenvolupament de diverses patologies. Alguns éssers humans, durant el període més actiu de la seva vida, intentaven també associar-se en microagrupaments, qualificats de famílies, que tenien com a objectiu la reproducció de l'espècie. Però aquests intents, molt sovint, no reeixien (...) li preguntarien més d'una vegada sobre què significava, a parer seu, el fet de ser artista. No se li acudiria res d'interessant ni d'original tret d'una sola cosa, que consegüentment repetiria gairebé en cada entrevista: ser artista, al seu entendre, era, per damunt de tot, ser algú sotmès. Sotmès a missatges misteriosos, imprevisibles, que s'havien de qualificar, a falta de res millor i en absència de tota creença religiosa, d'intuïcions; missatges que s'imposaven d'una manera imperiosa, categòrica, sense permetre cap possibilitat de sostreure-s'hi, si no era perdent tota noció d'integritat i tot respecte per un mateix"

Mostrari de Random House Mondadori de setembre

www.bic-media.com/dmrs/widget.do?bgcolor=000000&layout=singlepage&layoutPopUp=singlepage&isbn=1212121212121

Que comenci la festa

"-Qui és el vostre pare carismàtic?
-Tu!-van dir a cor les Bèsties.
-Qui va escriure les Taules del Mal?
-Tu!
-Qui us va ensenyar la Litúrgia de les Tenebres?
-Tu!
-Qui ha demanat les pappardelle amb salsa de llebrer?
-va fer el cambrer amb un rengle de plats fumejant damunt els braços.
-Jo!- En Saverio va allargar una mà.
-No les toquis, que cremen.
El líder de les Bèsties d'Abbadon es va asseure i, en silenci, va començar a menjar."

" Sentia l'orgasme que li travessava els tendons de les cames, li garfia els músculs de les cuixes i desinteressan-se  de la seva voluntat s'enfilava de dret cap al forat del cul i els collons. Va pensar en l'Sting. Aquell grandíssim fill de verra de l'Sting, que podia passar-se quatre hores cardant sense escorre's. Com s'ho feia?."

"El baró Pierre de Coubertin, nascut a París el 1863, és recordat per haver encunyat l'odiosa frase:"Allò que importa no és guanyar, sinó participar".

Portades que enamoren

Llibre que analitza les relacions amoroses dels dictadors de la història del segle XX