Mostrari de Random House Mondadori de setembre

www.bic-media.com/dmrs/widget.do?bgcolor=000000&layout=singlepage&layoutPopUp=singlepage&isbn=1212121212121

Que comenci la festa

"-Qui és el vostre pare carismàtic?
-Tu!-van dir a cor les Bèsties.
-Qui va escriure les Taules del Mal?
-Tu!
-Qui us va ensenyar la Litúrgia de les Tenebres?
-Tu!
-Qui ha demanat les pappardelle amb salsa de llebrer?
-va fer el cambrer amb un rengle de plats fumejant damunt els braços.
-Jo!- En Saverio va allargar una mà.
-No les toquis, que cremen.
El líder de les Bèsties d'Abbadon es va asseure i, en silenci, va començar a menjar."

" Sentia l'orgasme que li travessava els tendons de les cames, li garfia els músculs de les cuixes i desinteressan-se  de la seva voluntat s'enfilava de dret cap al forat del cul i els collons. Va pensar en l'Sting. Aquell grandíssim fill de verra de l'Sting, que podia passar-se quatre hores cardant sense escorre's. Com s'ho feia?."

"El baró Pierre de Coubertin, nascut a París el 1863, és recordat per haver encunyat l'odiosa frase:"Allò que importa no és guanyar, sinó participar".

Portades que enamoren

Llibre que analitza les relacions amoroses dels dictadors de la història del segle XX

Jo confesso

A la venda l'u de setembre del 2011


"-Que hi fas, aquí, perdent el temps? No tens deures? No tens violí? No tens res? Eh?
I l'Adrià se'n va anar a l'habitació, amb el cor encara fent-li bum-bum, sense envejar els nens que tenien pares que els feien petons perquè es pensava que això no existia enlloc."

"Vaig trigar molts anys a saber per què plorava, però llavors vaig aprendre que hi havia penes que podien durar tota una setmana i em va fer una mica de por la vida"

"-El poder de l'art rau en l'obra d'art o més aviat en l'efecte que fa en la persona? Tu què en penses?"

"-L'home destrueix l'home, i també compon El paradís perdut.
-És un misteri, si. Ho has d'escriure."

-" estimada meva: després de passar-me la vida mirant de rumiar sobre la història cultural de la humanitat i intentant tocar bé un instrument que no es deixa tocar, vull dir-te que som, tots plegats, nosaltres i els nostres afectes, una pputa casualitat. I que els fets s'entortolliguen amb els actes i els esdeveniments; i les persones topem, ens trobem o ens desconeixem i ens ignorem també per casualitat. L'atzar ho és tot: o potser res no és atzarós, sinó que ja està dibuixat. No sé quina afirmació quedar-me perquè ambdues són certes. I si no crec en Déu, tampoc no puc creure en un dibuix previ, es digui destí o com es digui".