"Pel que havia pogut observar, l'existència dels homes s'organitzava entorn del
treball, que ocupava la major part de la vida, i es realitzava en organitzacions de dimensió variable. En acabar els anys d'activitat laboral, s'obria un període més breu, marcat pel desenvolupament de diverses patologies. Alguns éssers humans, durant el període més actiu de la seva vida, intentaven també associar-se en microagrupaments, qualificats de f
amílies, que tenien com a objectiu la reproducció de l'espècie. Però aquests intents, molt sovint, no reeixien (...) li preguntarien més d'una vegada sobre què significava, a parer seu, el fet de ser
artista. No se li acudiria res d'interessant ni d'original tret d'una sola cosa, que consegüentment repetiria gairebé en cada entrevista: ser artista, al seu entendre, era, per damunt de tot, ser algú
sotmès. Sotmès a missatges misteriosos, imprevisibles, que s'havien de qualificar, a falta de res millor i en absència de tota creença religiosa, d'i
ntuïcions; missatges que s'imposaven d'una manera imperiosa, categòrica, sense permetre cap possibilitat de sostreure-s'hi, si no era perdent tota noció d'integritat i tot respecte per un mateix"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada